Seminari Major de Comillas · Comillas (CA)

Després de la construcció del complex Sobrellano, tot el que li quedava al marquès era promoure una gran "obra pia" que no només perpetuaria el seu nom, sinó que també l'ajudaria a "guanyar-se el seu lloc al cel". Per això va estudiar la possibilitat de construir un gran institut, que finalment es va convertir en un seminari per a pobres (més tard la Universitat Pontifícia) gestionat pels jesuïtes, el model pedagògic dels quals havia tingut èxit des del segle XVII. La distribució de l'edifici va copiar l'estructura habitual dels edificis de la companyia («il modo nostro»), que bàsicament consistia a reunir les diferents seccions de l'escola al voltant de dos patis porticats. Es va utilitzar un plànol rectangular, amb l'església emmarcada per les dues patis. Es van construir esglésies espaioses, fàcilment accessibles tant des de l'interior com des de l'exterior, eliminant els còrls profunds. La construcció va ser dirigida des del 1883 per Joan Martorell, que va utilitzar un eclècticisme gòtic-mudèjar molt ornamental, afegint, a partir del 1889, la decoració més modernista dirigida per Lluís Domènech i Montaner a l'auditori, l'església pública, el vestíbul, l'escala, la porta de bronze, els mosaics i els sostres de casetons, trencant amb la severitat de l'edifici original.