Cementiri · Comillas

Luis Doménech i Montaner va dissenyar la renovació del cementiri, integrant les ruïnes de l'antiga capella gòtica en la seva estructura i dissenyant una nova tanca plena d'elements pintorescos (pinacles, bigarrades, arc d'entrada). Com a creació paisatgística, el projecte de Domench pretén emfatitzar el seu aspecte ruïnós, perfilant-ne les siluetes amb la inclusió de l'escultura de l'Àngel de la Guàrdia de Josep Llimona (1894-1985), feta de marbre i situada a les parets de la nau de l'antiga església. Domench també va dissenyar el panteó familiar de Joaquín del Piélago per al cementiri, amb una làpida sobre una ona retorçada amb el fuet modernista. Amb una intervenció mínima, aconsegueix expressar la sensació d'eternitat, la calma solemne i ambivalent de l'àngel que posa com un ocell, però també la transitorietat a través de la presència constant de la ruïna. Perquè aquelles runes tenien la seva pròpia història: uns fets que van començar amb la commoció que va esclatar durant la missa en aquell diumenge de tardor de finals del segle XVI, quan una vella del poble va ser obligada a abandonar els seients reservats per als ducs d'Infante, senyors feudals d'aquelles terres. Tots els feligresos van jurar no tornar mai més a trepitjar aquella església i van decidir construir-ne una de nova, més endins i protegida dels vents marins, en el que avui dia s'anomena el barri de la Iglesia. Hi va haver demandes i més demandes, i finalment es va decidir retirar el banc en qüestió, però la gent ja havia decidit abandonar l'antiga església parroquial i traslladar el culte a la capella de Sant Joan (que avui acull l'Ajuntament). Va trigar dos o tres segles a construir la nova església, a costa de la seva festa, i l'antiga va ser abandonada.