Qué ver

Llocs d'interès a Comillas

8 puntos de interés para descubrir

Mapa de lugares

Cargando mapa...

Descripción de cada lugar

Capricci de Gaudí

Aquesta residència d'estiu es va construir l'any 1883 per encàrrec de Máximo Díaz de Quijano, cunyat del marquès de Comillas, i sota la direcció de l'arquitecte Cascante Colom, basant-se en els plànols de Gaudí. L'edifici consta d'un semisoterrani, planta baixa i àtic, amb una torre lateral que destaca per la seva verticalitat en un conjunt marcadament horitzontal. La planta principal presenta un saló de doble alçada, un menjador i diversos dormitoris, mentre que el semisoterrani i l'àtic acollien la cuina, el garatge i altres zones de servei. Assentades sobre un imponent pedestal de pedra, les façanes presenten franges horitzontals alternades de maó vist i frisos ceràmics amb motius de flors i fulles de gira-sol, que també són presents al fris superior, a la torre i als frontons de les obertures. Sobre el porxo d'entrada, format per robustes columnes amb curiosos capitells decorats amb representacions naturalistes de fulles de palmera i rossegadors, s'alça la garita de guaita, a l'interior de la qual una escala de cargol puja fins al punt més alt, que acaba en un petit temple. Tant per sobre del porxo com al capdamunt de la torre hi ha una barana de ferro circular amb pals en forma de fuet i decorats amb fulles de vinya. Altres elements notables són els balcons de ferro, que tenen bancs de fusta amb llistons per seure i un porxo de ferro, i les finestres de guillotina, que, en obrir-se o tancar-se, fan sons diferents gràcies als contrapès.

POI

Palau Sobrellano

El complex Sobrellano, que va començar amb la capella-panteó, es va completar amb la construcció del palau. El 1888 es va inaugurar el Palau Sobrellano, que incorpora diferents estils que van des del gòtic civil anglès fins als palaus venecians, amb relleus que recorden les mquinàs musulmanes. En qualsevol cas, l'estructura de l'edifici no és gaire gòtica. La senzilla distribució palladiana (amb un saló central i una monumental escala de marbre blanc amb dues rampes i il·luminació superior a través d'un claraboia de vidre policrom) crea un paral·lelepíped gairebé perfecte, a penes trencat per recessos. Aquesta distribució monòtona es trenca per la generosa ornamentació de la façana principal, mentre que la façana posterior és més continguda. Aquest palau és, en realitat, un espai per lluir, un espai ple d'objectes i elements que reflectien la personalitat dels marquèsos de Comillas. El gran saló es va concebre com el centre simbòlic del palau, decorat amb vuit panells pintats per Eduardo Llorens, que mostren les contribucions que la família del marquès havia fet a la història recent d'Espanya.

POI

Panteó de la capella dels marquèsos de Comillas

Forma part del conjunt de Sobrellano i és un clar exemple d'una reacció pintoresca al classicisme. Per a la seva construcció, l'arquitecte va seguir models del gòtic perpendicular anglès i d'Europa Central, la qual cosa va donar com a resultat una catedral en miniatura d'acord amb l'esperit profundament religiós de l'arquitecte i de Don Claudio López Bru, segon marquès de Comillas. A l'interior s'hi van erigir els pantheons del primer marquès, del seu germà Claudio i del segon marquès. El pantheon de Don Claudio López y López i Doña Benita Díaz de Quijano (1881) és un exemple destacat de l'escultura modernista catalana a Cantàbria. Les escultures de «Pregària» i «Resignació» mostren la influència de l'estil de Rodin i semblen relacionar-se amb la llum i l'atmosfera que les envolten. Les tres van ser creades per destacats escultors modernistes catalans com ara Josep Llimona i Barbany i Agapito Vallmitjana. A l'interior de la capella, el presbiteri va ser decorat sumptuosament amb un altar i una taula de bronze polit, un frontal amb els símbols dels Evangelis i l'Agnus Dei, i una imatge del Sagrat Cor de Jesús. També s'hi va afegir mobiliari dissenyat per Gaudí, que encara tenia un aire gòtic, però que pregonava el modernisme. La inauguració de la capella-panteó va coincidir amb la visita d'Alfons XII a Comillas el 1881.

POI

Seminari Major de Comillas

Després de la construcció del complex Sobrellano, tot el que li quedava al marquès era promoure una gran "obra pia" que no només perpetuaria el seu nom, sinó que també l'ajudaria a "guanyar-se el seu lloc al cel". Per això va estudiar la possibilitat de construir un gran institut, que finalment es va convertir en un seminari per a pobres (més tard la Universitat Pontifícia) gestionat pels jesuïtes, el model pedagògic dels quals havia tingut èxit des del segle XVII. La distribució de l'edifici va copiar l'estructura habitual dels edificis de la companyia («il modo nostro»), que bàsicament consistia a reunir les diferents seccions de l'escola al voltant de dos patis porticats. Es va utilitzar un plànol rectangular, amb l'església emmarcada per les dues patis. Es van construir esglésies espaioses, fàcilment accessibles tant des de l'interior com des de l'exterior, eliminant els còrls profunds. La construcció va ser dirigida des del 1883 per Joan Martorell, que va utilitzar un eclècticisme gòtic-mudèjar molt ornamental, afegint, a partir del 1889, la decoració més modernista dirigida per Lluís Domènech i Montaner a l'auditori, l'església pública, el vestíbul, l'escala, la porta de bronze, els mosaics i els sostres de casetons, trencant amb la severitat de l'edifici original.

POI

Cementiri

Luis Doménech i Montaner va dissenyar la renovació del cementiri, integrant les ruïnes de l'antiga capella gòtica en la seva estructura i dissenyant una nova tanca plena d'elements pintorescos (pinacles, bigarrades, arc d'entrada). Com a creació paisatgística, el projecte de Domench pretén emfatitzar el seu aspecte ruïnós, perfilant-ne les siluetes amb la inclusió de l'escultura de l'Àngel de la Guàrdia de Josep Llimona (1894-1985), feta de marbre i situada a les parets de la nau de l'antiga església. Domench també va dissenyar el panteó familiar de Joaquín del Piélago per al cementiri, amb una làpida sobre una ona retorçada amb el fuet modernista. Amb una intervenció mínima, aconsegueix expressar la sensació d'eternitat, la calma solemne i ambivalent de l'àngel que posa com un ocell, però també la transitorietat a través de la presència constant de la ruïna. Perquè aquelles runes tenien la seva pròpia història: uns fets que van començar amb la commoció que va esclatar durant la missa en aquell diumenge de tardor de finals del segle XVI, quan una vella del poble va ser obligada a abandonar els seients reservats per als ducs d'Infante, senyors feudals d'aquelles terres. Tots els feligresos van jurar no tornar mai més a trepitjar aquella església i van decidir construir-ne una de nova, més endins i protegida dels vents marins, en el que avui dia s'anomena el barri de la Iglesia. Hi va haver demandes i més demandes, i finalment es va decidir retirar el banc en qüestió, però la gent ja havia decidit abandonar l'antiga església parroquial i traslladar el culte a la capella de Sant Joan (que avui acull l'Ajuntament). Va trigar dos o tres segles a construir la nova església, a costa de la seva festa, i l'antiga va ser abandonada.

POI

Monument al marquès de Comillas

L'indi, Don Antonio López y López, l'ascens econòmic i social del qual havia estat imparable des del seu retorn de Cuba i l'establiment dels seus negocis a Barcelona, va culminar el 1878 amb l'atorgament del títol de marquès de la seva vila natal (Comillas), en reconeixement per part d'Alfons XII del suport econòmic i material que havia proporcionat en la lluita contra la insurrecció cubana. A partir d'aquell moment, la ciutat de Comillas es va personalitzar en la figura del marquès, erigint-li un monument en la seva memòria. Es va construir a l'herba d'Ángel Pérez, un amic de López, que l'havia donada a la ciutat per allotjar-hi el monument. L'ajuntament també va recaptar fons per cobrir les despeses. El disseny de Cascante, que Domènech va respectar, presenta un pedestal original amb forma de proa de vaixell i una columna sobre la qual s'alça l'estàtua del marquès. Presenta molts temes marítims i estàtues de bronze, amb al·legories de les Antilles i les Filipines (durant la guerra civil, els bronzes de les Índies i els escuts es van fondre juntament amb la figura de López, que ara ha desaparegut).

POI

Porta Mora

Pertany a la família Moro, que té una enorme efígie del Sagrat Cor de Jesús a la façana de la seva torre quadrada. L'any 1900 es va acordar la construcció d'aquesta porta per a cotxes. Aquest procediment, tan senzill, tan sintètic, basat en runa de pedra que es destrueix i es recomposa, com més tard van fer els pintors cubistes amb objectes quotidians, i que sempre s'havia utilitzat en la construcció de murs baixos, va ser magnificat i manipulat per Gaudí per donar-li un nou ús, ple de fantasia i rigor. A més d'una reixa per a cotxes i vianants, té un forat a la paret, motiu pel qual el va anomenar «la reixa dels ocells». Les superfícies ondulades, els racons arrodonits i els volums corbats d'aquesta reixa serien un punt de referència en la ruptura lingüística de l'arquitecte, obrint-li les portes a la modernitat.

POI

Mirador de Santa Llúcia

Ens trobem davant d'una costa magnífica vorejada de penya-segats, que arriba als 50 metres d'alçada i només s'interromp per la platja de Comillas, que es pot dividir en tres zones. La primera s'estén des de la Piedra del Pajarito fins a la formació rocallosa del Portillo (a la dreta). La segona és la zona central, amb un passeig marítim i diverses instal·lacions. La tercera és la zona portuària. Comillas no només té aquesta zona, que s'estén entre el port i el "Picu Miradoriu", sinó també la platja dels Muertos, darrere del cementiri del poble, emmarcada per una petita badia. L'última platja de Comillas, tot i que no és al centre del poble, és la ria d'Oyambre, que té ecosistemes de gran interès. Tot i que Comillas va tenir el seu apogeu, primer vinculat a la pesca i més tard a les seves mines i al comerç de blenda, va adquirir la seva veritable fama i connotacions aristocràtiques a finals del segle XIX, com a residència d'estiu del rei Alfons XII el 1881 i 1882. El va seguir la seva cort, gent noble i rica, gràcies a una figura d'origen modèstic: Antonio López y López, que va esdevenir el primer marquès de Comillas el 1878. Les seves connexions amb Barcelona, amb l'arquitectura i els artistes de l'època, han donat com a resultat una col·lecció d'edificis fantàstics i han convertit aquest poble en un dels centres del modernisme espanyol. La capella de Santa Llúcia és eminentment popular, amb una bella imatge de la santa patrona, i es va construir gràcies a les donacions dels pescadors. Aquests venien a missa a primera hora del matí abans de sortir a mar. És molt senzilla en planta i alçat, amb una coberta a dues aigües, una porta principal de fusta i un petit porxo. Té una petita campana que es tocava quan les condicions meteorològiques eren adverses.

← Volver a Comillas