Un viatge a la història i la bellesa de l'Alpujarra, la porta de la Sierra Nevada

El Mirador del Mentidero és un pintoresc mirador al carrer que dona nom al districte inferior de Capileira. Al llarg del seu recorregut, flanquejat per baranes, ofereix vistes espectaculars de la rambla de Poqueira, amb els pobles de Bubión i Pampaneira emmarcats pels cims de la Sierra Nevada. En dies clars, fins i tot es pot veure la costa africana. Aquest carrer també té una història llegendària: el pintor que protagonitza la llegenda del Tajo del Diablo (Gorga del Diable) hi va viure, afegint un toc de misteri a aquest racó únic de l'Alpujarra.

El Museu Casa de Pedro Antonio de Alarcón, inaugurat el 1972 i restaurat el 2013, rindeix homenatge al famós escriptor d'Alcañiz, autor de "La Alpujarra. Seixanta legues a cavall precedides per sis en diligència". Situada en un antic palau municipal, aquesta casa també acull el Museu d'Arts i Costums Populars, on s'exposen objectes que reflecteixen l'estil de vida tradicional de la regió. L'edifici és també un valuós exemple de l'arquitectura tradicional de l'Alpujarra, que conserva la seva essència original amb bigues de fusta i parets encalades.

Capileira, un dels pobles més emblemàtics de la regió de l'Alpujarra de Granada, destaca per la seva història, tradició i ubicació privilegiada com a entrada meridional al Parc Nacional de Sierra Nevada. Juntament amb Bubión i Pampaneira, forma part del Conjunt Històric-Artístic del Barranco del Poqueira. És el més alt dels tres, a una altitud de gairebé 1.500 metres, i ofereix vistes impressionants. El seu nucli urbà, dividit en barris baix, mitjà i alt, conserva l'arquitectura de l'Alpujarra, amb cases blanques, carrers d'estil àrab i fonts que brollen de la Sierra Nevada.

Al centre de Capileira s'alça l'església de la Virgen de la Cabeza, un temple reconstruït entre els segles XVI i XVIII. A l'interior, destaquen la imatge de la Verge, donada pels Reis Catòlics al segle XV, i un retaule barroc daurat del segle XVII. La festa en honor a la patrona se celebra l'últim cap de setmana d'abril i es repeteix a l'agost perquè els emigrants hi puguin assistir. Els veïns decoren la Verge amb flors fresques i, disfressats amb vestits de "diablillos", tanquen la celebració amb l'enigmàtica i tradicional "enterrament del llop".