Mengano, Carlista Cantaviejano.

Castell Templari, Cantavieja. La ruta continua cap a les restes de l'antic castell templari, situat a la capçalera del penya-segat rocós que domina el poble. Les seves muralles han estat testimonis de molts esdeveniments històrics, des dels seus orígens vinculats a l'Orde del Temple fins al seu paper estratègic durant les Guerres Carlines. Aquest indret destaca la importància de Cantavieja com a baluard del carlisme, ja que va ser un dels principals centres de comandament del general Ramón Cabrera. Tot i estar en ruïnes, la fortalesa dona una idea del seu ús defensiu, per a la vigilància i el control del territori, així com de la seva adaptació a les necessitats militars de diferents períodes. Quan Cabrera va prendre el comandament de les tropes carlistes a l'est, va decidir establir Cantavieja com a capital militar del front oriental, ordenant la construcció d'un centre d'artilleria i foneria a l'emplaçament del castell, on es van produir les armes disponibles per al conflicte. Els carlistes van abandonar Cantavieja el 1839 després del setge dels liberals durant l'hivern. Tanmateix, Cabrera va ordenar la destrucció de tots els llocs defensius construïts per a la guerra, deixant poques restes del castell, els forts i les muralles. Des d'aquí també es pot gaudir d'una impressionant vista panoràmica de l'entorn, la qual cosa reforça el valor militar i simbòlic del castell en la història de Cantavieja i en la defensa del Maestrat durant el segle XIX.

L'església de l'Assumpció és un dels temples barrocs més representatius de la regió del Maestrat. Construïda pel poble de Cantavieja l'any 1730, modelada a imatge de la basílica del Pilar de Saragossa, és una de les esglésies més grans de la província de Terol. Com altres esglésies, va ser utilitzada com a refugi durant les guerres carlistes, i va tenir un paper clau durant l'assalt liberal a Cantavieja en la Tercera Guerra Carlista. Aquí és on es troba la cripta on els principals líders carlistes van signar la rendició de la ciutat el 1875 després de diversos dies de bombardeig, durant els quals es van comptar més de 35.000 projectils.

Casa dels Osset, Cantavieja. Mentre passegem pels carrers empedrats i deixem la campanar enrere, ens aturem davant de la façana de la Casa dels Osset, un edifici senyorial que conserva l'essència de l'arquitectura tradicional de la regió de l'Alto Maestrazgo. Aquest edifici és especialment significatiu, ja que va ser la residència de Ramón Cabrera, un dels principals líders carlistes, durant els anys més intensos de la Primera Guerra Carlista. Des d'aquí, l'anomenat "Tigre del Maestrat" va coordinar les operacions militars i les decisions estratègiques que van marcar profundament la història de la regió. Tot i que només es pot visitar l'exterior, la casa, amb la seva sòbria façana de pedra i la seva robusta estructura, ofereix una imatge vívida del passat devastat per la guerra de Cantavieja. La visita permet als visitants contextualitzar la importància d'aquest enclavament dins del conflicte i els aproxima a la vida quotidiana del general Cabrera durant la seva estada a la localitat.

Saló de Plens (Ajuntament), Cantavieja. Es tracta d'un ampli saló medieval del segle XIV on les institucions locals es reunien per tractar decisions relatives a l'organització, la justícia i el mercat. La Sala del Consell ofereix una explicació detallada del paper fonamental que va exercir aquesta institució en la vida del municipi: la presa de decisions comunitària, l'assignació de recursos, l'aplicació de la llei i, en temps de conflicte, la coordinació de les milícies locals. Com a testimoni d'aquella època, l'arxiu municipal conserva peces úniques com el mesurador d'alçada i el tambor que s'utilitzava per assignar els reclutats, símbols del servei obligatori al qual estaven sotmesos els joves de la zona.

L'Oficina de Turisme de Cantavieja acull l'interessant Museu de les Guerres Carlines, un espai dedicat a preservar i difondre aquest episodi fonamental en la història de la regió del Maestrat.

L'església de Sant Miquel és un dels monuments més importants del municipi. Va ser construïda l'any 1411 per Gonzalo de Funes, castellà d'Amposta, per acollir-hi les seves despulles. L'església conserva la seva arquitectura gòtica original i el sepulcre de Gonzalo de Funes. Durant la Primera Guerra Carlina, aquesta església es va utilitzar com a arsenal, allotjant gran part de l'armament que les tropes necessitaven per defensar la ciutat. Aquest fet revela no només la naturalesa religiosa de l'edifici, sinó també la seva importància estratègica.