Església i Torre · Briones

La torre és d'estil típic de La Rioja, adossada a la porta principal i ocupa el lloc d'una torre anterior del segle XVI. Es va completar l'any 1760, després de quatre anys de treball de Matín de Beratua i Martín de Arbe. Cal destacar especialment l'espai entre el cos cilíndric i el campanar, que serveix de pas de connexió, amb una gran finestra al costat sud que s'obre a la plaça. L'entrada principal s'obre a la quarta secció, al costat de l'Epístola, i és un dels exemples més encantadors de l'arquitectura plateresca a La Rioja. Està dissenyada a l'estil d'un retaule, amb un arc de mig punt. La iconografia està fortament influïda per Burgos, prové del cercle de Juan de Vallejo i té com a objectiu emfatitzar la figura simbòlica de Maria, a qui estava dedicat el temple. L'edifici està construït amb maçoneria d'aparell tallat, amb una planta de nau única i un interior que acull un veritable tresor artístic amb exemples de tots els estils. Té un presbiteri octogonal i tres trams, coberts amb voltes nervades en forma d'estrella de diferents dissenys que formen arcs apuntats sostinguts per pilars cilíndrics amb bases octogonals i capitells decorats amb motius vegetals. El conjunt principal és d'estil dels Reis Catòlics i renaixentista, del segle XVI. Està documentat que la capçalera es va construir el 1521, data a partir de la qual Miguel de Ezquioga es va fer càrrec de la construcció de les primeres seccions fins al 1536, ja que a partir del 1546 la obra es vincula a Juan Martínez de Mutio per a la construcció de les dues últimes seccions, incloent-hi el cor, l'escala i l'entrada. L'altar major de l'església de Briones no només és l'obra clàssica més monumental de tota La Rioja, sinó també l'exemple més significatiu de tots els produïts pel Taller de Cabredo durant el segle XVII. S'organitza en un banc, tres panells de cinc fileres amb els seus corresponents pedestals i un atic. El disseny és d'Hernando de Murillo (pare) del 1626. En morir ell, la va completar el seu fill Hernando de Murillo, amb l'assistència de Juan Bazcardo i Diego Jiménez. Es va acabar el 1650. La sagristia és rectangular, dividida en quatre capelles per pilastres, completada cap al 1680 i decorada amb frescos de Juan Gallardo el 1791.