Descobreix l'antic poble de Baños de la Encina

El castell de Baños de la Encina és una joia arquitectònica que reflecteix la història del municipi. Construït amb tabiyya, un material àrab tradicional, destaca per la seva solidesa i la seva aparença única. La disposició de les torres i el gran donjon revelen la seva funció defensiva durant el període islàmic i la seva posterior adaptació cristiana. Després de la conquesta, es va transformar en una fortalesa, i les seves successives modificacions donen fe dels canvis socials i polítics al llarg del temps. El castell de Burgalimar, com també se'l coneix, ha estat l'escenari de pel·lícules com ara El Capitán Trueno, la qual cosa afegeix valor cultural a la seva història. A més del seu valor patrimonial, ha contribuït al món audiovisual com a decorat natural. La seva declaració com a Lloc d'Interès Cultural el 1931 destaca la seva importància històrica i en garanteix la protecció com a llegat per a les generacions futures.

Baños de la Encina té una rica història que es reflecteix en el seu patrimoni artístic. Des del seu imponent castell califal fins a l'església parroquial gòtica de Sant Mateu, passant per la capella barroca del seu santuari i la sobrietat de l'Ajuntament, cada edifici explica un fragment del passat de la localitat. La seva diversitat arquitectònica, que inclou palaus senyorials i molins del segle XVIII, és testimoni del poder econòmic de la seva noblesa i del seu desig de deixar una empremta perdurable. La preservació d'aquesta identitat monumental reflecteix el seu valor històric i els esforços dels qui han treballat per preservar-la. La declaració del nucli històric com a Conjunt Històric-Artístic l'any 1969 reconeix el patrimoni cultural i arquitectònic de Baños de la Encina i garanteix que aquestes joies patrimonials continuaran protegides, valorades i transmeses a les generacions futures com una part essencial de la memòria i la identitat locals.

El santuari de Jesús del Llano, construït al segle XVII sobre l'antic lloc de repòs del Sant Crist, té un exterior sobri, amb una sola nau i un frontó amb campanar. El seu interior, però, acull un dels grans tresors del barroc andalús del segle XVIII: la seva espectacular capella de la torre. El presbiteri inferior representa la dualitat entre el bé i el mal; la nau conté motius geomètrics i vegetals, i frescos que representen la vida de la Verge Maria. La cúpula del presbiteri representa els instruments de la Passió. El nínxol és una explosió d'estil barroc: àngels, sants, apòstols, miralls, estípits i la imatge del Cristo del Llano coronen aquest espai celestial, amb una volta nervada sostinguda per trompes. L'exuberància decorativa gairebé amaga per complet la seva estructura. El contrast entre l'interior i l'exterior auster crea una experiència única per als visitants. El 2009 va ser declarat Lloc d'Interès Cultural.

El jaciment es troba en un salze de pissarra flanquejat per dues pendents pronunciades: al nord, el riu Rumblar; al sud, el rierol Salsipuedes. Avui, les aigües de l'embassament de Rumblar banyen part de les estructures visibles d'aquest antic assentament argàric. La seva ubicació estratègica ha permès als arqueòlegs entendre millor com s'organitzava la vida fa més de 4.000 anys. Des del cim fortificat del turó fins a les terrasses habitades de la vessant nord, tot reflecteix una planificació detallada i una adaptació encertada a l'entorn. Una gran cisterna a la part baixa del jaciment demostra el coneixement i el control de l'aigua per part dels habitants, un recurs vital per a ells. Les restes trobades ofereixen una finestra valuosa a la cultura material, la jerarquia social i les pràctiques funeràries de l'Edat del Bronze a l'Alta Guadalquivir. Gràcies a aquestes proves, avui podem reconstruir la vida quotidiana, les creences i el llegat dels qui van habitar aquest enclavament fascinant.

L'únic molí de vent del tipus de La Mancha a Andalusia es troba a Llano del Santo Cristo, a Baños de la Encina, i la seva existència està documentada des del segle XVIII, com a mínim, segons el cadastre del marquès de la Ensenada. Construït amb blocs de gres local, el molí té 12 metres d'alçada, està distribuït en tres nivells i té un diàmetre de 4,5 metres. A l'interior, acull una exposició permanent titulada "Historias al viento" (Històries al vent), creada per José María Cantarero. L'exposició abasta els diferents nivells del molí, els tipus, la història i l'evolució d'aquestes enginyoses construccions des de la seva aparició al segle XII. També destaca la relació entre Baños de la Encina i els molins, la feina agrícola vinculada als conreus de cereals i les rutes circumdants, com ara les era, les cabanes dels colons dedicats a l'agricultura de tala i crema, els molins hidràulics, els camps de terrasses i els assentaments de l'Edat del Bronze, on encara es conserven molins manuals.