Una ruta per la història i l'art

L'església de Sant Joan, del segle XII, és un temple romànic d'una sola nau, de la qual encara es conserva l'absis semicircular amb tres arcs i arcs de mig punt. Reformada al segle XVI, la seva façana, orientada a sud, destaca per la seva rica decoració escultòrica i per la capella gòtica de Sant Sebastià, de 1526, amb la seva inscripció fundacional. A l'interior, hi ha un sepulcre plateresc atribuït a Don Juan de Daza, governador del comtat de San Esteban de Gormaz. Després que la parròquia fos suprimida el 1796 i caigués en ruïnes el 1821, va ser restaurada a la dècada de 1960 i actualment acull un museu d'Art Brut.

L'església de Santa Maria la Major, d'estil neoclàssic, es va construir a principis del segle XVIII aprofitant elements de parròquies desaparegudes, com les de Sant Millán i Santa Maria del Castell. El seu plànol en creu llatina està coronat per un imponent campanar de 40 metres amb campanar. La façana principal presenta columnes estriades i un nicho amb la Mare de Déu i la creu. A l'interior, destaca la capella major per les seves peces més antigues i el majestuós retaule principal, que prové del convent de Sant Francesc. Avui dia, el Crist de Sant Jaume presideix aquest temple, emblema patrimonial d'Ayllón.

L'església de Sant Miquel, situada a la plaça Major d'Ayllón, és un temple romànic del segle XII que reflecteix la importància històrica de la localitat. El seu absis cilíndric presenta capitells foliats i mènsules sota una cornisa entrellaçada, mentre que la façana destaca per les rosasses bizantines, els zigzags i els motius en tauler. El frontó de les campanes, reforçat el 1710, acull unes campanes que ara estan mudes. Tot i que va ser desconsagrat el 1902, encara conserva les estàtues jacent de Don Pedro Gutiérrez de César i la seva esposa. Avui dia, després de la seva restauració, acull concerts, exposicions, representacions teatrals i, a l'estiu, l'Oficina de Turisme.

El Palau de los Contreras, situat a la plaça del Cronista Artigas d'Ayllón, acull els visitants amb la seva imponent façana isabelina. La seva portalada d'aparell de carreteria, decorada amb la corda franciscana i tres escuts d'armes familiars, destaca al costat de la inscripció gòtica que commemora la seva construcció el 1497 per Juan de Contreras. Tot i que sovint s'atribueix a Álvaro de Luna, no hi ha proves que ho recolzin. Al segle XVII, va passar als marquèsos de Villena. Declarat Monument Nacional i Bé d'Interès Cultural el 1969, conserva els seus sostres de casetons, la capella i peces artístiques valuoses, tot i que avui dia és de propietat privada.

El Palau del Bisbe Vellosillo, construït a finals del segle XVI i inaugurat el 29 de setembre de 1598, és un dels edificis més destacats d'Ayllón. Pertanyia a Fernando de Vellosillo, nebot del bisbe del mateix nom, una figura il·lustre que va participar al Concili de Trient i va ser conseller reial. Tot i que s'especula que el bisbe mateix va encarregar-ne la construcció, a la seva façana només hi apareix l'escut de la família. Després de ser adquirit i restaurat per l'Ajuntament entre el 1972 i el 1983, actualment acull el Museu d'Art Contemporani i la Biblioteca Municipal, i s'ha convertit en un centre cultural de referència.

Al cim del turó del Castell s'alça La Martina, el faro pentagonal que s'ha convertit en l'emblema d'Ayllón. Construït al segle VIII durant l'ocupació àrab, formava part de la muralla defensiva de la vila, de la qual encara es conserven restes conegudes com Los Paredones. Després de la Reconquesta, va ser incorporada com a campanar de l'església de Sant Martí, d'on pren el nom. Tot i que la parròquia va ser abandonada al segle XVIII, la torre va continuar marcant els dies dels pagesos amb les seves campanes, i avui dia és un símbol històric i patrimonial de la localitat.