Qué ver

Llocs d'interès a Atienza

8 puntos de interés para descubrir

Mapa de lugares

Cargando mapa...

Descripción de cada lugar

Castell d'Atienza

Durant l'Edat Mitjana, van ser els àrabs els qui van construir aquesta gran fortalesa a la zona, un dels indrets més impressionants, ja esmentat a El Cantar del Mío Cid com a "peña mui fuert" (roca molt forta). És un dels castells roquerencs més emblemàtics de Castella. Recuperat pels cristians, va ser una presó estatal, on va estar empresonat el duc de Calàbria. Durant la Guerra d'Independència, va ser saquejat per les tropes franceses. Ha estat declarat Monument Nacional. A l'exterior, destaca el cubilar quadrangular, amb dos pisos, una escala interior i una terrassa des de la qual es pot gaudir d'una vista panoràmica extraordinària de tota la zona, així com una torre de guaita circular. Al massís rocallós també es conserven dues cisternes amb voltes de maó. Les muralles que envolten Atienza sortien del castell.

POI

Murs d'Atienza

Atienza té dues muralles, de les quals en queden aproximadament dos quilòmetres. La muralla interior, que data de l'època d'Alfons VII, comença i acaba al castell i envolta la plaça del Trigo i el carrer de Cervantes (tradicionalment conegut com a carrer de la Zapatería fins al 1905). Tenia quatre portes, de les quals dues (la Porta de la Vila i la Porta de la Nevera) han desaparegut; una s'ha conservat (la Porta d'Arrebatacapas); i l'Arquer de la Guerra, que actualment està en ruïnes, tot i que conserva alguns elements mínims de la seva construcció original. Aquest primer mur també conserva dues portes de sortida conegudes com la Porta de la Mare de Déu i la Porta de Sant Julià, o Porta de l'Hospital o Porta d'Alto Rey. El mur exterior es va construir durant el regnat d'Alfons VIII. La porta de Salida, que es pot veure aquí, vuit torres i l'enclavament afegit a principis del segle XV al call jueu, a prop d'aquest punt, són algunes de les seves característiques més distintives. També hi havia almenys una altra porta, la porta d'Antequera, a prop de l'Hospital de Santa Anna, que ara ha desaparegut.

POI

Arc de Sant Joan o Arrebatacapas

L'Arc de Sant Joan o Arrebatacapas és una magnífica relíquia del primer mur de la ciutat. És un arc apuntat que tanca un costat de la plaça de Don Bruno Pascual Ruilópez, o plaça del Trigo, i connecta aquesta plaça amb la plaça d'Espanya. El seu nom anecdòtic, «Arrebatacapas» (Arranpador de capes), prové del fet que el vent arrencava les capes de la gent d'Aténaga quan hi passaven.

POI

Plaça del blat

Establerta al segle XVI, era la plaça més important de la ciutat, la plaça per excel·lència, on hi havia l'ajuntament (fins que es va traslladar a la seva ubicació actual al segle XVIII), així com la presó i, més tard, el graner. Aquí s'havien de proclamar les ordres de l'Ajuntament perquè entréssin en vigor, i aquí se celebraven els mercats setmanals i els espectacles públics (principalment funcions teatrals i corregudes de toros). La domina la imponent massa de l'església de Sant Joan del Mercat (en referència a una de les funcions de la plaça) i aquí es pot veure el que un cop va ser la casa del consell eclesiàstic, sobre columnes coronades per l'àguila bicèfala de Carles V i les claus de Sant Pere. L'harmonia dels seus edificis, coronats per bonics ràfecs, i les seves elegants arcades la converteixen en una de les places més boniques de Castella. Tot i que oficialment simplement s'anomenava La Plaza, també ha estat coneguda com a plaça del Trigo y del Mercado (plaça del blat i del mercat) i, al segle XX, plaça de Don Bruno Pascual Ruilópez. Per a la gent d'Atenas, però, era, és i sempre serà la Plaza de Arriba.

POI

Església de Sant Joan del Mercat

L'església romànica original de Sant Joan va ser enderrocada a finals del segle XVI per construir un nou edifici. Tot i que les obres van continuar fins ben entrat el segle XVII, mai no es van acabar. Part de les seves parets nord estan recolzades per la muralla de la ciutat. Al costat sud, davant del qual us trobeu, la façana és llisa, feta de pedra tosca, reforçada per contraforts macissos de pedra. Té diverses finestres i un portal clàssic amb columnes sobre pedestals i una nicho amb una imatge de pedra de Sant Joan Baptista del segle XVIII. L'interior consta de tres naus, separades per gruixudes columnes cilíndriques. Destaca el retaule barroc del segle XVII, amb una talla policromada de fusta de Sant Joan Baptista al centre. El retaule es completa amb unes belles pintures del segle XVII d'Alonso del Arco, que representen escenes bíbliques. L'orgue del segle XVIII, situat al cor, també és remarcable.

POI

Museu de San Gil

Només resta el presbiteri semicircular de l'església romànica del segle XII. La resta de l'església és d'estil renaixentista, del segle XVI. A l'exterior, la paret sud presenta una portalada plateresca formada per un arc semicircular decorat amb rosasses i flanquejada per pilastres coronades amb capitells en forma de flama. A la paret oest hi ha una altra portalada renaixentista, més senzilla. A l'interior, les tres naus, separades per columnes octogonals, presenten sostres de llunetes mudèjars i un baptisteri romànic. Acull un museu d'art sacre, que inclou un Crist jacent, la Mare de Déu del Rosari i panells que representen els Profetes i les Sibil·les. També té col·leccions interessants de joieria d'or i plata, arqueologia i mineralogia.

POI

Museu de l'Església de la Santa Trinitat

D'estil romànic i datada del segle XII, d'aquest període només se'n conserva l'absis, influït per la Seu de Sigòvia i de gran bellesa i elegància. L'església es va renovar al segle XVI. A l'exterior, té dues portes, una orientada al sud i l'altra a l'oest, totes dues d'estil renaixentista. A l'interior, d'una sola nau, destaquen la volta nervada i el retaule principal, on hi ha una talla de la Santíssima Trinitat, decorada amb interessants pintures de Matías de Torres. A ambdós costats de la nau hi ha diverses capelles. Les més notables són la capella d'Ortega, del segle XVII; la capella de les Santes Espines (l'antiga capella de l'Ajuntament); i la capella de la Immaculada Concepció, d'estil rococó. L'església de la Santíssima Trinitat acull el museu de La Caballada, una festa d'Interès Turístic Nacional que se celebra a Atienza cada diumenge de Pentecosta des del 1162; i un museu d'art sagrat, que acull les talles romàniques del Crist dels Quatre Clavis i del Crist del Perdó de Luis Salvador Carmona, l'escultor espanyol més prestigiós del segle XVIII.

POI

Església del Museu de Sant Bartomeu

Aquesta església romànica del segle XII destaca pel seu harmoniós pòrtic arcada. A l'interior acull un museu fascinant que combina art sacre, com el seu retaule barroc, amb una de les col·leccions de paleontologia més importants de la regió, amb milers de fòssils i minerals exposats. És una parada única on la història medieval i la ciència prehistòrica es troben.

← Volver a Atienza