Anento: un tresor medieval encastat entre muntanyes i llegendes

L'església de Sant Blai, construïda al segle XIII, és un temple romànic sobri amb una sola nau rectangular dividida en nou trams per arcs diafragma apuntats que reposen sobre pilars simples. L'edifici, construït amb maçoneria amb carreus a les obertures i als arcs, té una coberta a dues aigües amb teules col·locades directament sobre la volta. La seva sagristia, situada al costat de l'evangeli, és especialment remarcable: una sala quadrangular amb volta de canó apuntat, reforçada per un arc transversal intermedi que repòsa en mènsules. La seva bellesa austera reflecteix la més pura arquitectura medieval.

Situat en un turó de terra vermella, el castell medieval d'Anento es va documentar per primer cop l'any 1357, quan va resistir un atac castellà. El seu flanc est, encara dempeus, té 30 metres de mur amb merlets, espitlleres i dues torres bessones amb voltes apuntades. Un fossat natural el protegeix i desvia l'aigua de pluja. La portalada principal, semicircular, s'alçava sobre un pont llevadís. Tot i estar parcialment en ruïnes, és un dels castells menors més singulars d'Aragó, probablement del segle xiv.

Anento va ser una de les 106 localitats de la Comunitat de Daroca fins a la seva dissolució el 1834. Es va esmentar per primera vegada el 1357, quan tropes castellanes la van incendiar sense aconseguir conquerir-ne el castell. El seu mur amb torres bessones encara es conserva avui dia. L'església romànica del segle XIII de Sant Blai és notable pels seus retaules gòtics i els frescos del segle XIV. El poble té un traçat medieval amb carrers costeruts i portals ogivals. El retaule principal era obra de Blasco de Grañén. Anento té un valuós patrimoni històric, artístic i urbà.

El Peirón de la Mare de Déu del Pilar, restaurat en estil mudèjar, s'alça a l'antic camí de Lechón. Consta d'una base de formigó, un tronc decorat amb rajoles i un aedicul amb cornises exuberants, coronat per una creu de ferro. El santuari de la Verge del Rosari, situat al costat del llit del riu en direcció a Báguena, té una estructura similar: una base de formigó, un tronc amb creus de rajola i un santuari amb arcs i un cimaci piramidal. Al Camp de Daroca, els santuaris de la Verge del Pilar, de Sant Antoni de Pàdua i del Camí de la Creu són especialment notables.