La ruta secreta d'Ampudia (CA)

La plaça, dedicada el 1968 al benefactor Francisco Martín Gromaz, està situada al costat de les restes de la muralla de la vila i de l'antiga porta de l'enclavament. Antigament, a prop hi havia una font del segle XIX amb una bevedora i un rentador. Conserva vestigis de les antigues entrades i façanes històriques, així com un petit temple de l'any 1997. Cal destacar especialment la casa del segle XVIII coneguda com a Casa del Alba, un exemple d'arquitectura tradicional de fusta i fang. La plaça és ara un espai simbòlic que recorda la història urbana d'Ampudia.

El punt de partida és al peu del castell, a la falda del turó on conflueixen antigues fonts. Des d'allà, podeu gaudir de vistes panoràmiques de la Terra de Campos i de l'aerogenerador que domina l'horitzó. La fortalesa, símbol del poder feudal, estava envoltada de torrasses i connectada amb la capella de Sant Jaume. Abans, a la zona, hi havia vinyes pròsperes, tot i que des de llavors han desaparegut. Un passeig pel poble us convida a descobrir el seu nucli medieval, els seus carrerons estrets i els seus topònims vinculats a les muralles i a les antigues tradicions locals.

Antiga via principal de la traça medieval de la ciutat, conserva un aire secundari i una mica decadent, tot i que encara és testimoni de la seva importància històrica. Aquí hi van viure famílies nobles del segle XV, i els seus escuts i blasons encara es conserven a les portalades i les cases. La portalada, amb el seu arc de mig punt i grans dovelles, que mostra els escuts d'Ayala i Basurto, reflecteix el seu passat senyorial. Aquí hi va viure Doña María de Ayala, vinculada a la cort dels Reis Catòlics. El carrer també va acollir la indústria tèxtil de la ciutat i connecta amb el proper carrer dels Yeseros.

El cor religiós i cultural de la ciutat, la plaça està dominada per la majestuosa Església Col·legial de Sant Miquel, construïda entre els segles XV i XVI, amb un campanar de 62 metres erigit pel bisbe Fray Pascual de Ampudia. L'església, restaurada el 2021, és un símbol espiritual i arquitectònic. Al seu costat s'hi troba l'Ajuntament, ubicat a l'antic edifici de l'Ajuntament del segle XVII, i el Museu d'Art Sacre, fundat el 1637 a l'antic convent franciscà. El conjunt és ara un centre per a celebracions, esdeveniments i commemoracions històriques.

Anteriorment coneguda com la Plazuela de las Carnicerías, el seu nom prové de la presència de mercats i de la celebració de corregudes de toros i festes taurines en temps antics. En aquesta zona, al costat del Mesón de Ampudia, s'hi aixecaven escenaris i grades temporals. El carrer Doña Josefa Gromaz connecta la plaça amb la Ronda de la Rasilla, que s'utilitzava per al pas dels animals i el desguàs de l'aigua. El lloc reflecteix el pols comercial i històric de la ciutat, on confluïen les activitats diàries, les confraries religioses i els esdeveniments que van modelar la vida social del municipi.

A prop d'aquesta cruïlla hi ha la capella dedicada a Sant Joan Baptista, un record de l'hospital i de la confraria associada a aquest sant. L'Hospital de Santa Maria de la Clemència també s'hi trobava, i va continuar funcionant fins al 1946. El carrer Duc d'Alba, abans conegut com a Sant Joan, era el lloc de les festivitats locals i encara conserva vestigis de la història de la ciutat, com ara la casa amb el seu sostre de fusta artesonat o l'oficina de turisme, situada a l'antic hospital. Aquesta cruïlla, plena de simbolisme, recorda la tradició de caritat, celebració i devoció de la ciutat al llarg dels segles.

La Plaza Vieja i el Carrer Corredera són els principals senyals d'identitat d'Ampudia, reconeixibles per les seves galeries porticades, que compten amb 258 columnes, 41 de les quals són de pedra. La plaça, abans coneguda com a Plaza Constitucional, era antigament l'escenari de corregudes de toros i festes i avui acull celebracions locals, dominada per una escultura de l'escut de la ciutat. Al Carrer Corredera, amb llindars que daten del 1631 i escuts de famílies com els Castrillo, Villafañe, Peña i Delgado, hi ha nínxols i cases restaurades que evoquen segles d'història, tradició i cultura viva al cor del poble.