Església gòtica-mudèjar · Almonaster la Real

L'ermita de La Concepción, situada a l'antiga mesquita, es va quedar massa petita per al culte, fet que va fer necessària la construcció d'una nova església per al poble. La nova església es va construir en un indret relativament allunyat del castell, la qual cosa la convertiria en el nucli al voltant del qual s'expandiria el poble. L'església, que és molt complexa des del punt de vista constructiu, es considera un monument únic a l'arquidiòcesi de Sevilla pel tipus de volta de canó apuntat emprat a les seves tres naus i per la singularitat de la Portada del Perdón (Porta del Perdó). La construcció podria haver començat a principis del segle xiv, seguint l'estil mudèjar. Posteriorment, al llarg del segle XV, es va completar amb una sèrie d'obres, ben integrades amb les anteriors, entre les quals destaquen la Porta de l'Evangeli i la Porta de l'Epístola, emmarcades per arcs de mig punt i alfiz. Al primer terç del segle XVI, es van construir el cor, el campanar i la Porta del Perdó, sent aquest darrer un element d'evident singularitat estilística en l'arquitectura religiosa de tota la zona. L'entrada és un magnífic exemple de l'estil manuelí portuguès, característic de les esglésies rurals de la regió de l'Alentejo. S'hauria construït cap al 1530, ja que l'escut d'armes que la corona, segons el professor Pérez Embid, pertanyia al cardenal Don Alonso Manrique de Lara, arquebisbe de Sevilla del 1524 al 1538. Està construïda amb pedra calcària local. Un gran arc emmarcat per dos pinacles acull un altre arc ogival que dona accés a l'església. Destaca el seu disseny i la seva decoració central, amb temes associats tant als estils manuelí com gòtic, vegetació tropical, motius marins: animals lluitadors, éssers antropomòrfics, etc. A principis del segle XVII es va construir la petita portalada manierista que condueix a la sagristia i, en el mateix segle, l'actual sagrari. El terratrèmol de 1755 va afectar significativament l'edifici, que va ser restaurat per l'arquitecte Pedro de Silva.