Arquitectura civil d'Almonaster la Real (CA)

Descripció Palau Casa Miguel Tenorio de Castilla

El pont medieval d'Almonaster la Real, amb orígens en l'enginyeria romana, forma part d'una branca de l'antiga Via Julia, que connecta Riotinto amb Mèrida i altres rutes cap a Itàlica. Als seus peus s'alça l'Antiga Tenería, un taller de curtidoria medieval que més tard es va convertir en un molí d'oli. La seva elegant façana neoclàssica, datada el 1806, dona accés a un edifici rectangular amb magatzems de dues plantes i arcs de maó rebaixats. Junts, el pont i la curtidoria ofereixen un viatge a través de segles d'història i usos del patrimoni local.

La capella de la Trinitat, de finals del segle XVIII, és un exemple notable d'arquitectura barroca rural. Amb un plànol irregular adaptat al terreny, té una sola nau que inclou la sagristia, coberta amb una volta d'arestes, i un presbiteri trapezoïdal amb volta de canó i llunetes. La llum entra a través de dos oculi de quatre lòbuls, que ressalten la simplicitat de l'interior, decorat amb fonts de aigua beneïda i portes panellades. Les parets encalades i la puresa de les línies atorguen a l'edifici una sobrietat arquitectònica poc habitual en l'arquitectura barroca tradicional.

La plaça de bous d'Almonaster la Real, construïda el 1821 sobre l'antic pla d'armes del castell, es troba dins l'enclausurat emmurallat, al costat de la mesquita. Amb un diàmetre interior de 32 metres i una capacitat per a 1.200 persones, es va construir amb pedra de la muralla i d'edificis anteriors. Renovada el 1891, la seva primera correguda la va protagonitzar Fernando "El Gallo". Avui, com a part del conjunt històric, acull no només esdeveniments taurins, sinó també casaments, concerts i actes dels Dies de la Cultura Islàmica, la qual cosa la converteix en un espai cultural únic.

Situada a les afores del poble, al costat de l'emblemàtica Creu de la Font, la Font del Consell consta d'una pica, una bevedora i unes rentadores a l'aire lliure. Sobre el seu broc principal hi ha un escut d'armes de marbre blanc amb les armes reials i una inscripció que diu: "L'any 1701, el Consell Municipal d'aquest poble va construir aquesta obra a càrrec dels seus veïns." Aquest conjunt, símbol de l'ús comunitari de l'aigua, va ser restaurat a finals del segle XIX i encara conserva el seu valor patrimonial com a lloc de trobada i memòria viva de l'esforç col·lectiu.

L'església de Sant Martí, situada a la plaça de Sant Cristòfol, es va construir per respondre a la necessitat d'un temple més gran que l'antic eremitori de La Concepció. La seva ubicació, allunyada del castell, va marcar l'inici de l'expansió urbana de la ciutat. De grans dimensions, destaca per la seva volta de canó apuntada i per la seva única Porta del Perdó, l'únic exemple significatiu de l'art manuelí a Andalusia. Iniciada al segle XIV en estil mudèjar, la façana es va afegir cap al 1530. El 1992 va ser declarada lloc d'interès cultural.