Arquitectura civil d'Almonaster la Real (CA)

Un castell-mesquita d'origen al-andalusí, un dels indrets històrics més singulars d'Almonaster la Real, on una recinte fortificada, una antiga mesquita i vestigis del patrimoni cristià conviuen en un entorn en un turó.

El pont medieval d'Almonaster la Real, amb arrels en l'enginyeria romana, forma part d'una branca de l'antiga Via Julia, que connecta Riotinto amb Mèrida i altres rutes que condueixen a Itàlica. Al seu peu s'alça l'Antiga Tenería, un adober medieval posteriorment convertit en molí d'oli. La seva elegant façana neoclàssica, datada el 1806, dona accés a un edifici rectangular amb magatzems de dos pisos i arcs segmentaris de maó. Junts, el pont i l'adober ofereixen un viatge a través de segles d'història i dels usos del patrimoni local.

La capella de la Trinitat, de finals del segle XVIII, és un bon exemple d'arquitectura barroca rural. Amb una planta irregular adaptada al terreny, presenta una sola nau que incorpora la sagristia, coberta amb una volta de creu, i un presbiteri trapèzi amb volta de canó i llunetes. La llum entra a través de dos oculi de quatre lòbuls, que ressalten la simplicitat de l'interior, decorat amb fonts de aigua beneïda i portes panellades. La cal·ligiada i la puresa de les línies atorguen al conjunt una sobrietat arquitectònica poc comuna en l'arquitectura barroca tradicional.

La plaça de toros d'Almonaster la Real, construïda el 1821 sobre l'antiga plaça d'armes de la fortalesa, està situada dins del recinte emmurallat, al costat de la mesquita. Amb un diàmetre interior de 32 metres i una capacitat per a 1.200 persones, va ser construïda amb maçoneria reutilitzada de les muralles de la ciutat i d'edificis anteriors. Renovada el 1891, la seva primera correguda la va protagonitzar Fernando 'El Gallo'. Avui, com a part del nucli històric, acull no només esdeveniments taurins, sinó també casaments, concerts i actes durant els Dies de la Cultura Islàmica, la qual cosa la converteix en un espai cultural únic.

Situada a les afores del poble, al costat de la icònica Creu de la Font, la Font del Consell consta d'una pica, una bevedora i uns rentadors a l'aire lliure. Sobre el seu broc principal hi ha un escut d'armes de marbre blanc que porta el blasó reial i una inscripció que diu: «L'any 1701, el Consell Municipal d'aquest poble va encarregar aquesta obra a càrrec dels seus veïns». Aquest conjunt, símbol de l'ús comunitari de l'aigua, va ser restaurat a finals del segle XIX i encara conserva el seu valor patrimonial com a lloc de trobada i com a recordatori viu de l'esforç col·lectiu.

L'església de Sant Martí, situada a la plaça de Sant Cristòfol, es va construir per respondre a la necessitat d'un temple més gran que l'antic eremitori de La Concepció. La seva ubicació, allunyada del castell, va marcar l'inici de l'expansió urbana de la ciutat. De grans dimensions, destaca per la seva volta de canó apuntada i per la seva única Porta del Perdó, l'únic exemple significatiu de l'art manuelí a Andalusia. Iniciada al segle XIV en estil mudèjar, la façana es va afegir cap al 1530. El 1992 va ser declarada lloc d'interès cultural.