Església de Santa Anna · Alcúdia

Església de Santa Anna a Alcúdia L'església de Santa Anna es troba als afores d'Alcúdia, a mig camí entre Alcúdia i el port, davant del cementiri. Aquest edifici del segle XIII, possiblement dissenyat per Diego Español, està documentat en les fonts més antigues com Santa Maria de la Torre. L'any 2004 va ser declarada Bé d'Interès Cultural i és un dels exemples millor conservats d'església de la primera repoblació cristiana, després de la conquesta catalana de 1229, a l'illa. L'edifici forma una sola estructura amb planta baixa i una coberta a dues aigües sostinguda per tres arcs gòtics. A l'interior, consta d'una sola nau amb coberta a dues aigües. El temple està dedicat a Santa Anna i Sant Joacim. A la façana, sobre el portal d'entrada, hi ha un cobertor i un pedestal gòtic, on fins fa poc hi havia una imatge de la Verge de les Bones Noves, coronada per un arc de mig punt i un campanar. Els retaules i tríptics originals es conserven al museu parroquial. L'església s'alça sobre el lloc de l'antiga ciutat romana i ha patit diverses reformes i treballs de conservació al llarg dels segles. El 2014, gràcies a un acord amb el bisbat de Mallorca, es va poder excavar parcialment l'interior. Els resultats van permetre documentar dues fases de construcció. Una correspon a l'església primitiva, amb planta quadrangular i accés des de la façana sud, probablement construïda a finals del segle XIII o principis del XIV, amb un cementiri associat. A l'oest, hi ha un fonament sòlid per a un possible campanar. La segona gran fase de l'església va donar a l'edifici pràcticament l'aparença actual. L'edifici original es va ampliar a l'est amb la construcció de l'absis i la sagristia, i a l'oest amb una nova secció amb una porta, la qual cosa va fer que la porta sud hagués de ser tapiada. És interessant destacar que l'església primitiva es troba sobre uns fonaments sòlids de l'època islàmica. Sota aquests, es van documentar fonaments antics, essencialment de l'època imperial romana (segles I-II dC), entre els quals destaquen cinc fosses orientades d'est a oest, corresponents a fosses de conreu d'estructures agrícoles que probablement eren romanes i que no s'havien documentat fins ara a Mallorca.