Ciutat romana de Pol·lèntia · Alcúdia

Ciutat romana de Pol·lèntia El 123 aC, les Illes Balears, sota el comandament del cònsol romà Quintus Caecilius Metellus, van ser integrades al món romà i es van fundar les ciutats de Pol·lèntia (a Alcúdia) i Palma. Com a resultat, es va imposar una nova cultura i llengua: el llatí. Amb el procés de romanització, es van introduir nous models urbans i va aparèixer la vida urbana per primera vegada. Pol·lèntia, situada entre dues badies, tenia dos ports: el port principal a la badia d'Alcúdia i el port menor a la badia de Pollença. Les restes trobades a la ciutat romana de Pol·lèntia ens mostren que va ser una ciutat que va experimentar moments de gran esplendor. Història del jaciment Els primers registres de Pol·lèntia daten del segle XVI, a causa d'una sèrie de descobriments fortuïts, com ara el bust d'August Velado, que va marcar el punt de partida per a tota una sèrie d'estudis que han continuat fins al dia d'avui. Les primeres excavacions sistemàtiques van començar a la dècada de 1920 amb el professor Gabriel Llabrés Quintana i Rafel Issassi. El 1936, la Guerra Civil va marcar una pausa en la recerca, que es va reprendre més tard i continua fins avui dia, amb noms tan destacats com Almagro, Tarradell, Arribas i Wood. A partir de la dècada de 1950, la tasca va continuar a càrrec del Centre Arqueològic Hispanoamericà, patrocinat per la Fundació William Bryant, que va completar la seva feina a finals de la dècada de 1950 i va ser substituït per l'Ajuntament de Pol·lèntia. El jaciment arqueològic de la ciutat romana de Pol·lèntia es troba al sud del nucli històric d'Alcúdia, en direcció al port. Ocupa una superfície d'entre 16 i 21 hectàrees i conté diverses zones excavades que revelen diferents aspectes de la vida en aquesta ciutat durant l'època romana. La zona excavada revela una estructura urbana totalment planificada amb una distribució en quadrícula de carrers paral·lels i perpendiculars, un conjunt de cases (La Portella), el fòrum on es trobaven els edificis públics i el teatre a les afores. La Portella: Aquesta zona, situada al sud de l'església parroquial, és la més propera al nucli històric. Les restes que encara es poden veure corresponen a un barri de cases: la "Casa dels Dos Tresors", de la qual s'ha conservat tota la planta, organitzada al voltant d'un pati central o atrium; la "Casa del Cap de Bronze"; i la "Casa del Nord-oest", així com una sèrie d'estructures classificades com a tallers. Actualment, es pot veure el traçat viari, així com un fragment de la muralla romana del segle III dC. El Fòrum: Aquest espai era el centre social i religiós de la ciutat. Des de l'interior, es poden veure les restes del temple capitoli, un grup de tabernae (botigues) que formaven la zona comercial, així com altres estructures, especialment l'aedicula, que actualment és el centre d'una gran part de la recerca sobre l'estructura urbana de Pol·lèntia. El fòrum és on actualment es duen a terme les campanyes d'excavació durant el període estival. L'ús prolongat d'aquesta zona va culminar amb l'establiment d'una necròpoli (al voltant del 600 dC). El teatre romà: situat a les afores de la ciutat de Pol·lèntia, va ser un centre d'oci per a tota la població a partir del segle I dC. Encara es conserven gran part de la càvea o zona d'asseguda, l'orquestra i l'escenari de la seva estructura semicircular i sense sostre. Com al Fòrum, a sobre de les estructures del teatre també es poden veure les restes d'una necròpoli. Cal destacar que aquest teatre va ser tallat a la roca, a diferència de la majoria de teatres romans. Durant els últims trenta anys, s'hi ha celebrat una temporada de teatre a l'agost, que atrau un gran nombre de seguidors que, amb la seva presència, mantenen viu l'esperit dels nostres avantpassats.