Una ruta amb murs majestuosos

Alcalá del Júcar es troba a la regió de La Manchuela, al nord-est d'Albacete, en una corba del riu Xúquer, la qual cosa li proporciona un entorn natural únic. La seva història coneguda comença el 1211 amb la conquesta cristiana d'Alfons VIII. El 1364 va obtenir la independència de Jorquera i va rebre el títol de vila. Va pertànyer al marquesat de Villena i després al Regne de Múrcia, fins que el 1833 va passar a formar part d'Albacete. El seu ric patrimoni li ha valgut la declaració de Bé d'Interès Cultural com a conjunt històric.

L'actual pont d'Alcalá del Júcar, construït amb maçoneria de pedra tallada el 1771, substitueix una estructura anterior que possiblement era d'origen romà. Té quatre arcs i un disseny sòlid que ha resistit nombroses riuades. Al seu centre hi havia la "Cruz del Puente" (Creu del Pont), que va ser destruïda durant la Guerra Civil i substituïda per la "Cruz de la Victoria" (Creu de la Victòria). Sota seu, una placa commemora la data de la seva construcció. Històricament, el pont va ser clau com a pas fronterer i punt de duana. La seva solidesa i elegància el van convertir en el millor pont sobre el riu Xúquer.

Situat en un penyal rocós de difícil accés, aquest castell d'origen àrab, possiblement almoràvit, va ser conquerit per Alfons VIII l'any 1213. Renovat al segle XV pel marquès de Villena, destaca el seu castell, amb planta pentagonal i tres pisos. Des de les seves muralles es pot veure l'espectacular congost del riu Xúquer. La fortalesa, que ocupa uns 5.000 m², s'utilitza actualment com a centre cultural. La tradició explica llegendes sobre la princesa Zulema, que va preferir llançar-se de la torre abans que renunciar al seu amor o a la seva fe.

La plaça de toros d'Alcalá del Júcar és una de les més singulars d'Espanya. Situada en un antic erial i, abans d'això, en el lloc de la capella de Sant Pere, el seu origen exacte és incert. Tot i que alguns autors la daten del 1902, els relats locals apunten a una existència anterior, ja que va ser restaurada pels veïns a principis del segle XX. Irregular de forma i encastada a la roca, destaca per la seva arquitectura peculiar i pel paper que juga en la vida cultural del municipi, mantenint viva una tradició taurina amb més d'un segle d'història.