Un viatge màgic per les muntanyes d'Albarracín (CA)

L'enclavament emmurallat d'Albarracín, resultat d'ampliacions successives, envolta completament el nucli històric. Havent sorgit com un assentament preislàmic al voltant de l'església de Santa Maria, la seva ubicació estratègica va determinar la seva naturalesa defensiva. Durant el període musulmà (segle X), es va construir el primer recinte, que comprenia la ciutadella, les torres i les muralles. Al segle XI es va ampliar quan es va convertir en la capital d'un regne taifa. Més tard, sota el domini cristià, es va reforçar. Encara es conserven portals, torres i trams de les muralles, que revelen la importància històrica d'aquest complex fortificat.

Aquest indret encantador deu el seu nom a la interacció de volums entre les cases, que semblen desplegar-se com un ventall obert, tal com va descriure Andrés Moreno el 1976. El més destacat és la Casa de la Comunidad de Albarracín, l'antiga seu de la comunitat de muntanya des del 1351 fins al 1856. Entre els elements destacats hi ha el portal de pedra tallada, les ràfegues i les reixes de ferro forjat, decorades amb cigonyes estilitzades. Durant la seva restauració es va descobrir un mural del segle XVI que representa la Verge Coronada, i el cofre amb tres claus encara es conserva.

L'Ajuntament d'Albarracín, documentat des del segle xiv, destaca per la seva grandària i història. Al segle xvii es va establir la Sala del Rei Jaume, que encara existeix avui dia, on es reunia el Consell. Ocupa tres ales sobre pòrxics: arcs de mig punt a l'esquerra, llindars al centre i una rèplica dels anys 40 a la dreta. La seva façana presenta un balcó continu amb baranes de ferro forjat i l'escut de la ciutat. A l'interior, acull l'Arxiu Històric Municipal, amb documents valuosos com la carta de població de 1230 i l'antic estendard brodat amb fil d'or, un símbol de l'orgull local.

La catedral d'Albarracín es va construir al segle XIII sobre l'emplaçament de l'antiga mesquita, després de l'establiment de la diòcesi l'any 1172. L'edifici actual, iniciat el 1532 pel bisbe Gaspar Jofre de Borja, acull capelles nobles i un orgue barroc. Cal destacar l'altar de Sant Pere, de fusta sense pintar, i la capella barroca de la Verge del Pilar, amb relleus que representen la vida dels sants. També són dignes de menció el monument funerari del bisbe Gabriel de Sora i les restes romanes incrustades a la base de la torre, que es va acabar el 1598.