Un viatge màgic per les muntanyes d'Albarracín

L'enclavament emmurallat d'Albarracín, resultat d'ampliacions successives, envolta completament el nucli històric. Originalment un poble preislàmic construït al voltant de l'església de Santa Maria, la seva ubicació estratègica va determinar el seu caràcter defensiu. Durant el període musulmà (segle X), es va construir el primer recinte, amb la fortalesa, les torres i les muralles. Al segle XI, es va ampliar quan es va convertir en la capital d'un regne taifa. Més tard, sota el domini cristià, es va reforçar. Encara es conserven portals, torres i trams de la muralla, que revelen la importància històrica d'aquest complex fortificat.

Aquest encantador racó deu el seu nom a l'interjoc de volums entre les cases, que semblen desplegar-se com un ventall obert, tal com va descriure Andrés Moreno el 1976. El més destacat és la Casa de la Comunidad de Albarracín, l'antiga seu de la institució muntanyenca des del 1351 fins al 1856. La seva portalada de pedra tallada, els ràfecs i les baranes de ferro forjat, decorats amb cigonyes estilitzades, són especialment remarcables. Durant la seva restauració es va trobar una pintura mural del segle XVI presidida per la Verge Coronada, i l'armari de tres panys encara es conserva.

L'Ajuntament d'Albarracín, documentat des del segle xiv, destaca per la seva grandària i història. Al segle xvii es va establir la Sala del Rei Jaume, que encara existeix avui dia, on es reunia el Consell. Ocupa tres ales sobre pòrxics: arcs de mig punt a l'esquerra, llindars al centre i una rèplica dels anys 40 a la dreta. La seva façana presenta un balcó continu amb baranes de ferro forjat i l'escut de la ciutat. A l'interior, acull l'Arxiu Històric Municipal, amb documents valuosos com la carta de població de 1230 i l'antic estendard brodat amb fil d'or, un símbol de l'orgull local.

La catedral d'Albarracín es va construir al segle XIII sobre l'emplaçament de l'antiga mesquita, després de la creació de la diòcesi l'any 1172. L'edifici actual, iniciat el 1532 pel bisbe Gaspar Jofre de Borja, acull capelles nobles i un orgue barroc. Entre els elements més destacats hi ha l'altar de Sant Pere, de fusta policromada, i la capella barroca de la Verge del Pilar, amb relleus que representen la vida dels sants. També cal destacar el monument funerari del bisbe Gabriel de Sora i les restes romanes incrustades a la base de la torre, que es va acabar el 1598.