El batec de pedra: el patrimoni com a ànima dels nostres pobles

Espanya no es pot entendre sense els seus pobles. Però n'hi ha un grup selecto que, més enllà de la seva ubicació geogràfica, comparteix un vincle invisible: un patrimoni que ha resistit el pas del temps per dir-nos qui som.Per a l'Associació de Pobles Més Bonics d'Espanya, el patrimoni no és una col·lecció de monuments estàtics; és el testimoni viu de la nostra història, el llegat dels nostres avantpassats i la força motriu del nostre futur.Un museu a l'aire lliurePassar per l'arc d'entrada de qualsevol dels nostres pobles és, en essència, fer un viatge al passat. El patrimoni que protegim és divers i fascinant: des de l'austeritat de l'estil romànic a les esglésies del nord fins al patrimoni mudèjar que serpenteja pels carrers del sud; des de les fortaleses medievals que vetllen l'horitzó des de la cima dels penya-segats, fins a les places principals on el barroc i el renaixement van de la mà.» La veritable màgia, però, rau en l'harmonia. El que fa que un poble sigui un dels «més bonics» és la coherència entre la seva arquitectura i el paisatge que l'envolta. És aquella simbiosi perfecta en què la pedra, el guix, la fusta i les rajoles semblen haver sorgit de la pròpia terra.