La desfilada de cavalls (CA)
A Atienza, un dels pobles medievals més autèntics de Castella, la història no és un record llunyà, sinó una tradició viva que es reprodueix cada any amb una precisió sorprenent. La Caballada és molt més que un festival: és la recreació d'un episodi decisiu que va canviar el destí d'un rei i que, segles després, continua recorrent els seus carrers.
Una tradició medieval que roman viva més de vuit segles després.
Els orígens d'aquesta celebració es remunten al segle XII, una època d'inestabilitat política al Regne de Castella. El jove rei Alfons VIII, encara un nen, corria perill per la persecució del seu oncle, el rei Ferran II de Lleó. En aquest context, els mulesers d'Atienza van idear una estratagema tan enginyosa com decisiva: organitzar una peregrinació falsa per fer sortir el rei de la ciutat sense despertar sospites.
Aquest episodi, que combinava astúcia, lleialtat i risc, va quedar gravat en la memòria col·lectiva de la ciutat. Amb el temps, va evolucionar fins a convertir-se en una celebració que no només commemora l'esdeveniment històric, sinó que també el reviu amb una fidelitat notable, preservant costums, rutes i rituals que han sobreviscut fins al dia d'avui pràcticament intactes.
La continuïtat d'aquesta tradició ha estat possible gràcies a la Confraria de la Santíssima Trinitat, considerada l'hereva directa d'aquell antic gremi de mules. La seva existència està documentada des de l'Edat Mitjana, conservant arxius, llibres d'actes i reglaments que reflecteixen segles d'història viva. Aquesta confraria no només organitza la celebració, sinó que també actua com a guardià d'un llegat únic a Espanya.
La Caballada té lloc el diumenge de Pentecosta i comença a l'alba, quan els membres es reuneixen a casa del prioste, la figura central de la confraria. Allà, en un ambient solemne ple de simbolisme, es preparen per pujar als seus cavalls, marcant l'inici d'un dia que combina tradició, ritual i germanor.
Entre els actes més significatius hi ha el reconeixement, la lectura de les multes —que fan complir les normes històriques de la confraria— i la subhasta de la bandera, un dels moments més icònics. Cada gest, cada paraula i cada decisió segueixen un protocol heretat, que reforça el caràcter autèntic de la celebració.
Després d'aquestes cerimònies, els membres recorren a cavall els carrers d'Atienza en un pelegrinatge que els porta a la capella de la Verge de l'Estel. Aquesta ruta, lluny de ser merament simbòlica, recorre el camí d'aquella fugida medieval, connectant passat i present en un sol gest.
La peregrinació té lloc a la capella, amb una missa i una processó, seguida d'actes populars que fomenten un sentiment de proximitat i participació: la subhasta de les roscas i la dansa de la jota castellana, on tradició i comunitat es fusionen en un ambient festiu.
El punt culminant arriba a la tarda, quan els membres de la confraria tornen a cavall per participar en les famoses curses 'carreras a la morisca', un espectacle ple d'energia i habilitat que posa fi a la jornada.
La Caballada no és ni una recreació turística ni una