Carro de les botigues (CA)
A La Gila, un llogaret d'Alcalá del Júcar, els Carrestoliendas revifen una d'aquelles tradicions de Carnaval que barregen jocs, rivalitat festiva i folklore popular, transformant el poble en l'escenari d'una celebració tan única com entretinguda.
Una antiga festa de Carnaval on la farina, la picardia i l'humor tornen a omplir de vida els carrers de La Gila.
Durant la temporada de Carnaval, quan les màscares, els vestits i l'alegria semblen apoderar-se de tot, alguns pobles també preserven costums molt més antigues: tradicions que sobreviuen en la memòria col·lectiva i que, quan tornen, ho fan amb un vigor especial. Això és el que passa a La Gila amb les Carrestoliendas, una celebració popular que havia format part del patrimoni festiu de la part nord-est de la província d'Albacete i que ara es recupera com un dels esdeveniments més originals del calendari de carnavals locals.
L'essència de la festa és tan senzilla com irresistible: la farina pren el protagonisme en un joc col·lectiu en què homes i dones es enfronten amb enginy, rapidesa i un gran sentit de l'humor. Els homes intenten demostrar la seva habilitat per esquivar la farina i acabar el dia nets; les dones, organitzades en grups, ideen estratègies per sorprendre'ls i cobrir-los de blanc. Gran part de l'encant de la celebració rau en aquesta tensió jocosa, que transforma els carrers de la localitat en una escena de rialles, curses i germanor.
El més destacat:
El més especial de les Carrestoliendas és aquesta batalla festiva de farina entre els dos bàndols, en la qual l'habilitat, la picardia i el bon humor importen tant com la pròpia tradició. La festa converteix el joc en un ritual i el ritual en una experiència col·lectiva profundament arrelada.
Tot i que el resultat sol deixar les camises, els pantalons i les cares completament coberts, la celebració manté un sentit de respecte mutu molt clar. No és només una broma de carnaval, sinó un joc governat per la costum i sostingut per la germanor, on la intensitat de l'escena mai no espatlla l'ambient festiu. Aquesta barreja d'energia, tradició i esperit comunitari és el que dona a les Carrestoliendas el seu caràcter únic.
Al final del dia arriba un dels moments més simbòlics: homes i dones es col·loquen en dues fileres mirant-se l'un a l'altre, mostrant qui ha aconseguit mantenir-se net i qui ha sucumbit a la farina. Però la festa no acaba en rivalitat. Després, tothom es cobreix de farina plegat, dissolent la competició en una celebració compartida que conclou amb un àpat comunitari. És llavors quan la tradició revela el seu veritable significat: no pas dividir, sinó unir la gent al voltant d'una costum heretada i revivida amb entusiasme.
Les Carrestoliendas són, en resum, una d'aquelles festes que només es poden entendre des de dins, deixant-se portar per l'ambient, la companyonia i l'humor. Qualsevol que visiti La Gila en aquesta època de l'any descobrirà una tradició amb arrels populars profundes, recuperada amb orgull, on el carnaval encara conserva aquella dimensió ancestral, espontània i autèntica que s'ha perdut en altres llocs.