El Roque de Garajonay és la formació rocallosa que dona nom al Parc Nacional de Garajonay, situat a les altures centrals de l'illa de La Gomera, a les Canàries. Tot i que la ubicació geogràfica proporcionada (Santa Cruz de Tenerife) és incorrecta, el lloc real es troba a La Gomera, a una altitud de 1.487 metres, cosa que el converteix en el punt més alt de l'illa. Físicament, no és un domi volcànic aïllat com els roques d'Agando, Carmona, La Zarcita o Ojila, sinó la cima del massís volcànic del mateix nom, format per roques basàltiques erosionades al llarg de milions d'anys. Des de l'Alto de Garajonay, el punt d'informació accessible, es pot veure un paisatge de laurisilva canària, un ecosistema relicte del període terciari que en el seu moment va cobrir gran part d'Europa i que ara es conserva millor en aquest parc. La vista panoràmica permet contemplar tota l'illa de La Gomera i, en dies clars, les illes veïnes de La Palma, El Hierro i Tenerife. El parc, designat el 1981 i reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1986, protegeix gairebé 4.000 hectàrees d'aquest bosc pluvial sempreverd, caracteritzat per arbres semblants al llorer, molses i falgueres que cobreixen el sòl i els troncs dels arbres. El millor moment per visitar-lo és a l'alba o al capvespre, quan la boira s'alça de l'oceà, embolcallant els cims amb humitat i creant una atmosfera màgica i silenciosa.
