El Parc Natural da Serra da Enciña da Lastra ocupa una superfície de 3.151,67 hectàrees al municipi de Rubiá, a la vall del riu Sil i a la frontera amb Lleó. És el parc natural més jove de Galícia i destaca per les seves formacions calcàries, una raresa en el paisatge gallec, que en canvi està dominat pel granit. Aquesta geologia ha donat lloc a la formació de nombroses cavitats, escletxes i coves, conegudes localment com a 'palas', així com de penya-segats i vessants secs amb una clara influència mediterrània. Des dels seus miradors i senders, es pot apreciar un paisatge de serralades escarpades, penya-segats calcàriens, boscos de surera, matollar termòfil i el corredor del Sil, amb vistes especialment panoràmiques cap als Penedos de Oulego, Covas i la zona de Valdeorras. El parc també és un refugi per a ocells i acull algunes de les colònies de ratpenats més grans d'Espanya, la qual cosa en augmenta l'interès natural i científic. Ha estat designat Parc Natural i forma part de la xarxa Natura 2000, amb zones d'accés restringit i àrees de reserva. La espeleologia requereix un permís o contacte amb associacions especialitzades, i algunes seccions no estan obertes al públic. El seu nom fa referència a un històric queixigar que servia de punt de referència per als caminants, una característica comuna en la tradició local i en les guies de la zona. La millor època per visitar-lo és normalment la primavera i la tardor, quan la llum realça els contrasts del calcari i el temps és més suau per caminar. A l'estiu, és aconsellable evitar el migdia a causa de la calor i l'exposició a les vessants obertes.
