El Parc Natural d'Aiako Harria és un extens massís calcari i boscós a l'interior del País Basc, que s'estén entre Àlaba i Biscaia, cobreix 20.016 hectàrees i té un cim principal de 1.482 metres. El seu paisatge combina carenes rocoses, pastures d'alta muntanya, boscos de roure i de roure pedró, i un terreny càrstic molt desenvolupat, amb gairebé 500 coves catalogades. El 1994 va ser declarat parc natural per protegir el seu patrimoni natural i promoure l'ús públic i el desenvolupament rural. Des de l'àrea de visitants, es pot apreciar un paisatge de muntanya molt variat, amb pendents suaus que contrasten amb penya-segats i barrancs verticals, així com vistes panoràmiques cap a la conca càntabro-mediterrània. El parc és un referent clàssic de l'alpinisme basc i també és notable per elements molt reconeixibles com la Creu de Gorbeia, situada al cim, la cascada de Gujuli i el biotop protegit d'Itxina. El seu atractiu no es limita al paisatge: el parc ofereix senderisme, ciclisme de muntanya, equitació i espeleologia, i compta amb instal·lacions públiques i centres d'informació a Àlaba i Biscaia. El costat d'Àlaba ocupa la major part de la zona protegida, reforçant el seu paper com a gran referent natural a la regió de Gorbeialdea. La millor època per visitar-lo és normalment de la primavera a la tardor, quan els boscos ofereixen el màxim contrast i l'accés a les altituds més altes és més fàcil. A l'hivern, poden aparèixer neu, fang i boira, especialment a les altituds més altes i als colls del massís.
