Les llacunes de Salburua, conegudes oficialment com a Parc de Salburua, són un complex de zones humides interiors naturals situat a l'est de Vitòria-Gasteiz, a Àlaba, al País Basc. Aquest ecosistema únic està format per fonts de l'aqüífer quàterner de Vitòria, una vasta reserva d'aigua subterrània que s'estén sota la Llanada Alavesa. El sistema de llacunes comprèn quatre llacunes principals: Betoño (la més propera a la ciutat), Arkaute (la més gran, amb una superfície de 39,5 hectàrees), Larregana i Duranzarra. Després de ser drenats a mitjan segle XX, es van restaurar a la dècada de 1990 com a part del projecte del Cinturó Verd de Vitòria, transformant una zona degradada de les afores en un espai natural d'alt valor ecològic. Des dels miradors –especialment des del Centre d'Interpretació d'Ataria, amb la seva plataforma que s'endinsa sobre l'aigua–, els visitants poden veure una vasta extensió d'aigua envoltada de vegetació de ribera, prats i zones d'observació de fauna, que inclou cérvols i nombroses espècies aquàtiques. La llacuna d'Arkaute, a l'est, i la llacuna de Betoño, a l'oest, formen el cor ecològic del parc, i ofereixen paisatges canviants segons l'època de l'any i l'hora del dia. El parc està reconegut internacionalment pel seu valor ecològic: el juliol de 2002 va ser inclòs a la Llista de Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i va ser designat Lloc d'Importància Comunitària dins de la xarxa Natura 2000. És l'aqüífer quàterner més gran del País Basc i l'exemple més bo de llacunes de desguàs de la conca de l'Ebre. El millor moment per visitar-lo és al capvespre, quan el parc es converteix en un lloc de tranquil·litat on els sons de la natura prenen el protagonisme, especialment els dijous a la tarda. Els quatre itineraris d'observació de la fauna es poden recórrer en qualsevol època de l'any, tot i que la primavera i la tardor ofereixen la major diversitat de fauna.
