Laguna de Arcas és un espai natural que forma part del Complex de Llacunes d'Arcas-Ballesteros, un sistema d'humitals endorèics formats sobre dipòsits de guix del Terciari a la província de Conca, Castella-La Manxa. Aquesta característica geològica única comprèn més de 35 dolines i uvalas, de les quals unes 19 retenen aigua de manera permanent o temporal, amb profunditats que oscil·len entre 1 i 15 metres. La singularitat d'aquest indret rau en la seva formació sobre guix en lloc de calcària, com és habitual a la majoria dels aiguamolls càrstics europeus; això li atorga un valor científic internacional a causa de les peculiaritats de la circulació de les aigües subterrànies i la presència de comunitats submergides altament sensibles, especialment carofits i uvalas. Des de l'àrea de visitants, es pot veure un paisatge agrícola obert amb un relleu suau però molt distintiu, on s'escampen masses d'aigua de diferents mides entre camps de blat i pastures. El lloc ofereix una oportunitat única d'observar els prats submergits formats per plantes aquàtiques sota la superfície de les llacunes, visibles gràcies a la claredat de l'aigua. A l'exterior, el vol de l'àguila pescadora i de l'aliga negra és una imatge constant; les concentracions d'aquesta última durant els mesos d'estiu són espectaculars, la qual cosa converteix el lloc en un paradís per als ornitòlegs. La seva importància rau no en les seves característiques arquitectòniques, sinó en el seu valor geològic i ecològic: un humedal fràgil i canviant protegit com a Reserva Natural (Decret 27/2002) i Zona Especial de Conservació, que ocupa una superfície de 219 hectàrees repartides pels municipis d'Arcas del Villar, Valdetórtola i Villar de Olalla. La millor època per visitar-lo és a la primavera i a la tardor, o immediatament després de les pluges, quan les llacunes estan més plenes i la vegetació aquàtica és més visible. A l'estiu, és millor evitar el migdia a causa de la calor i la manca de sombra.
