Convento de Santa Clara

El Convent de Santa Clara de Llerena és un convent/monestir clausurat situat a Llerena, a la província de Badajoz, i és l'únic dels antics convents de la localitat que s'ha conservat com a tal i que continua tenint una finalitat religiosa. L'oficina de turisme local s'hi refereix com el «Convent i Església de Santa Clara», que ha estat ocupat des de la seva fundació per monges de l'Orde de Sant Francesc i Santa Clara. Es va fundar a principis del segle XVI; la tradició local i les fonts turístiques n'atribueixen la fundació a doña Isabel Delgado, vídua de don Rodrigo Porrado, comanador de l'Orde de Sant Jaume. En conseqüència, el conjunt pertany al primer Renaixement extremeny, amb una façana clàssica segons la descripció turística local. Entre els elements patrimonials destacats hi ha el claustre porticat, l'església d'una sola nau, la volta amb frescos del segle XVI i una de les seves obres més conegudes: l'escultura de Sant Jeroni Penitent de Martínez Montañés. També es menciona un cor inferior, actualment convertit en museu, que acull objectes litúrgics i peces vinculades a la comunitat religiosa. El convent forma part del patrimoni monàstic que explica el caràcter històric de Llerena com a ciutat vinculada a la vida religiosa i a l'Orde de Sant Jaume. A més del seu interès artístic i devocional, conserva una continuïtat d'ús que és rara en l'arquitectura monàstica històrica d'Extremadura.