La Gola d'Igoroin és una fonda barranca de quatre quilòmetres de llargada, excavada al llarg de milers d'anys per l'acció erosiva del riu Igoroin (també conegut com a riera de Musitu) en el calcari i la gres calcarencs durs de les muntanyes d'Iturrieta, a Àlaba. Aquesta zona natural compta amb un paisatge espectacular de parets multicolors i penya-segats de pedra calcària, adornat per mig dotzenar de cascades que flueixen al llarg del congost i desemboquen al riu Berrón, un afluent del riu Ega i part de la conca de l'Ebre. La zona és notable per la seva rica cobertura forestal i ha estat designada Reserva Forestal pel Consell Provincial d'Àlaba, amb més de 52 espècies autòctones registrades, incloent-hi sureres, faigs, teixos, freixes i avellaners, així com un bosc de ribera que envolta el riu. L'espècie més destacada és l'auró de l'Opal (Acer opalus), que domina el paisatge, especialment a la tardor, quan el barranc esclata en mil colors. Al fons de la estreta riera hi ha el Molí d'Igoroin, un antic molí que un cop va servir els habitants de l'actualment desaparegut nucli d'Igoroin, cosa que li afegeix un gran valor històric al lloc. La ravina es considera una de les joies naturals d'Àlaba, de gran valor geomorfològic, paisatgístic i de biodiversitat, i és una destinació de visita obligada a la primavera, quan les pluges fan que l'aigua caigui en cascada per tot arreu, i a la tardor, quan l'auró domina el festival de colors.
