Baños del Pozo Amargo és un indret històric i natural situat a la província de Còrdova, Andalusia, que acull les ruïnes d'un balneari amb aigües sulfuroso-calcàries i un antic complex de banys islàmics del segle XII. La font, amb un cabal de 135 litres per minut, brolla a una temperatura de 17,50 °C i té aigua cristal·lina amb una olor distintiva de sofre i un gust salat i amarg. El balneari, que va obrir el 1914, va cessar la seva activitat el 1930 i va ser completament abandonat el 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil. Actualment, les aigües mineromedicinals flueixen sobre propietat privada i s'utilitzen per omplir una gran piscina privada, que no té cap ús terapèutic. Des del mirador, es poden veure la serra de Pozo Amargo, la font del riu Guadaíra, i els turons i masies amb noms evocadors com Carchite i Wacanilla. La propietat del número 17 del carrer del Pozo Amargo és un edifici senzill amb un petit escut d'armes de pedra calcària sobre la seva porta; combina construcció nova amb maçoneria antiga i amaga part dels banys islàmics al seu soterrani. Aquests espais antics, conservats gràcies a la seva construcció resistent a l'aigua i al foc, comprenen tres sales: una primera sala petita amb un arc de ferradura, i dues sales bessones més grans i rectangulars amb influències islàmiques. El lloc té un valor històric, ja que en el seu moment va estar considerat un dels balnearis més importants d'Andalusia, amb aigües que s'utilitzaven per tractar l'èczema, el reumatisme, la dispèpsia i altres afeccions cutànies. Tot i que el balneari està en ruïnes, les aigües continuen fluent, i els esforços dels veïns i de les autoritats han ajudat a combatre la negligència del riu Guadaíra. El millor moment per visitar-lo és a la primavera o a la tardor, quan el temps és més favorable i es pot apreciar la vegetació de muntanya.
